La resposta del sistema immunitari implica:

1) el reconeixement del microbi invasor (en aquest cas el virus SARS-CoV-2).

2) la resposta del sistema immunitari generant anticossos, que són unes proteïnes produïdes pels limfòcits B que neutralitzen o bloquegen altres proteïnes essencials dels virus.

3) la generació de memòria per recordar l’organisme causant de la malaltia i combatre- la en cas d’exposar- nos a l’agent causant -el virus- en un futur.

Quins tipus de vacunes hi ha?

• Vacunes d’àcid ribonucleic missatger (ARNm) -Pfizer-BioNTech (2 dosis) i Moderna & NIH (2 dosis)-. Contenen ARNm del coronavirus SARS-CoV-2 que indueix a les cèl·lules del lloc de la injecció a fabricar una de les proteïnes de la superfície del virus fent que el nostre sistema immunitari produeixi anticossos contra aquest.
• Vacunes de vectors virals: Vaxzevria d’Oxford Uni-AstraZeneca (2 dosis) i Janssen de Johnson & Johnson (1 dosi). Contenen un adenovirus no patogen per a l’ésser humà modificat que incorpora material genètic del coronavirus SARS-CoV-2, que fa que el nostre sistema immunitari reaccioni contra el mateix quan aquest material genètic es tradueix en proteïnes del virus.

Vacunes: beneficis i durada dels seus efectes

El principal benefici de les vacunes és que redueix el risc de contraure la infecció per SARS-CoV-2 disminuint, per tant, la probabilitat que contagiem a altres persones i, en cas de contagiar-nos, el risc de patir formes greus de COVID19, necessitat d’hospitalització i mort, totes elles en uns percentatges superiors al 70%.

La resposta immunitària que genera la síntesi d’anticossos és variable en cada individu. En alguns individus serà més forta que en altres. Sembla que la resposta immunitària que genera haver patit la COVID19 és de les més potents quant a estímul per la síntesi d´anticossos. La durada d’aquesta immunitat (presència d´anticossos) sembla que podria ser llarga, al voltant d’1 any, però no està del tot establerta, i encara menys pel que fa a la immunitat generada per les vacunes. La resposta completa s’adquireix al cap de14 dies de l’administració en el cas de les vacunes d’1 sola dosi, i de forma progressiva des de la 1 dosi, i a partir dels 14 dies de la 2 dosi, en el cas de les vacunes de 2 dosis. La durada d’aquests anticossos encara està per determinar.

Les vacunes contra el SARS-CoV-2 mai poden provocar la COVID19, així com tampoc donar falsos positius als testos d’antigen o PCR. Podran donar positiu als testos serològics, que determinen la presència d’anticossos.

Qui es pot vacunar?

Les vacunes contra la COVID19 són segures per la majoria de les persones de més de 18 anys, inclús per les que pateixen problemes de salut de base com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat, les malalties pulmonars (asma, fibrosi quística, etc.), les malalties hepàtiques, les malalties renals i els trastorns immunitaris (autoimmunitaris).

Caldrà tenir en compte unes situacions especials:

a) Estat d´immunosupressió o estat de salut molt dèbil.

b) Antecedent d´al.lèrgia greu a alguna vacuna o a algun dels ingredients de les vacunes.

c) L’embaràs i la lactància.

Novetats sobre les vacunes

Les vacunes han estat i són l’estratègia essencial per combatre la pandèmia per SARS-CoV-2, i són altament efectives per prevenir complicacions severes i mort per COVID19 produïdes per les diferents variants de coronavirus. No obstant, s’ha vist que perden capacitat de prevenció de contagis, és a dir, d’induir la síntesi d´anticossos amb activitat neutralitzant, capaç de reduir l’infectivitat davant dels subllinatges, tant de la variant delta (provinent de l’Índia) com de la variant beta (provinent de Sud-àfrica), que està menys estesa en el nostre medi, però certament és més resistent a les vacunes. Les persones prèviament infectades amb la variant beta podrien ser més susceptibles a la reinfecció per delta. Com diem, l’efectivitat davant la progressió de complicacions severes i mort per COVID19 continua essent bona, i encara que la variant delta ha provocat un augment de les hospitalitzacions al Regne Unit, són més curtes, donat que es tracta de pacients més joves i en general menys vacunats. Les vacunes disponibles -sobretot Astra Zeneca i Pfizer- continuen essent altament efectives per protegir de l’hospitalització, i no s’ha observat, ara per ara, un augment de reinfecció per la variant delta.

El missatge que hem d’extreure dels recents estudis epidemiològics i clínics que ens van proporcionant coneixement de forma contínua, i a la llum de l’aparició de les noves variants del coronavirus, és que, malgrat haver rebut la vacunació, les mesures de prevenció i protecció bàsiques com són les distàncies, l’ús de mascareta, la desinfecció de mans i el control d’infectats mitjançant l’ús massiu de testos d´antígens no han de ser mai abandonades -sobretot entre persones joves i persones encara no vacunades-, en contextos d’afluència massiva de persones, tant en espais oberts com, bàsicament, en espais tancats.

Dra. Raquel Ferrer Oliveras. Obstetra a Hospital Quirónsalud Barcelona