Els símptomes freqüents en aquesta etapa són:

• Sequedat vaginal.
• Coïssor i irritació vulvar.
• Disminució de la lubricació en les relacions sexuals.
• Picor vulvovaginal.
• Sagnat postcoital.
• Urgència miccional.
• Augment de la freqüència urinària.
• Nictúria (anar diverses vegades a orinar durant la nit).
• Disúria (dolor al miccionar).
• Dolor genital.
• Disparèunia (dolor en el coit).
• Síndrome de bufeta dolorosa.

Existeixen diversos estudis que mostren una disminució en l’aparició d’aquests símptomes corporals durant l’etapa menopàusica en dones que són actives a nivell esportiu. També es confirma que l’activitat física ajuda a la millora de símptomes psicològics com la depressió i l’ansietat.

Sabem que un percentatge alt de la població femenina presenta problemes de sòl pelvià. Si tenim en compte que en la menopausa la qualitat d’aquests teixits empitjorarà, molt probablement els problemes de sòl pelvià apareixeran o empitjoraran durant aquesta etapa.

Els símptomes se solen tractar amb teràpies hormonals, tècniques làser, hidratants vaginals i lubrificants. No obstant això, alguns estudis demostren que la fisioteràpia del sòl pelvià i la radiofreqüència corporal constitueixen una bona tècnica per a millorar la salut d’aquests teixits i, per tant, també dels símptomes d’aquesta síndrome. Cuidar l’alimentació i evitar els hàbits tòxics (tabac i alcohol) són també clau fonamental en aquesta etapa.