En conseqüència, no s’aconsella posar sabates rígides, ja que impedeixen, no només el seu correcte creixement, sinó també el seu moviment natural. S’aconsella portar: turmell, peus i dits lliures. Això li ajudarà a trobar el seu propi equilibri i al correcte desenvolupament del peu, a més de tota la informació sensorial que envia el peu al cervell, segons sigui la superfície per la qual està passant (rugositat, inclinació, duresa,...). Una informació molt important per al seu desenvolupament.

De vegades veiem a nens caminar amb els peus i cames rígides, ja que el calçat impedeix el moviment natural del seu peu: la seva flexió, el seu recolzament, i no s’equilibren amb harmonia, utilitzant tot el seu peu i recolzament. Per posar un exemple, és com si nosaltres, els adults, caminéssim amb unes botes rígides d’esquí. Ells tampoc tenen la força suficient com per flexionar segons quin calçat. Per això cauen i els costa molt pujar i baixar obstacles.

És important trobar un calçat que permeti el lliure moviment dels turmells i de tota la planta del peu en general. D’un teixit o pell flexible i sola que permeti la total flexió del peu. Per a casa, si fa fred en el sòl, s’aconsellen els mitjons antilliscants o sabatetes totalment de pell tova.

Segons l’estudi titulat "Podologia preventiva: nens descalços igual a nens més intel·ligents", elaborat per Isabel Gentil García, Professora de l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisioteràpia i Podologia de la Universitat Complutense de Madrid, "des del punt de vista del desenvolupament neurològic i de la sensibilitat tàctil, els peus del nounat tenen una sensibilitat molt més fina que la de la mà fins als 8 o 9 mesos. Per això, en els primers mesos els peus tenen una funció essencial: informar del món exterior al bebè, tocant amb ells tot el que té al seu abast, els manipula amb les seves mans i els porta a la boca on les terminacions sensitives són majors. El fet de calçar contínuament als bebès que no caminen els priva d’informació tàctil i la percepció de la posició i moviment dels peus en relació amb l’espai, que juguen un paper important en el sistema nerviós central".

Les millors sabates: els propis peus, aquells que es llisquen i no rellisquen, aquells que es mouen amb total llibertat, que s’agafen a diferents superfícies, també irregulars, contribuint al desenvolupament muscular. Que es flexionen per pujar i baixar, que els dits permeten adaptar-se a qualsevol obstacle... que donen llibertat i seguretat total de moviment, perquè som nosaltres els qui els controlem.

Els que ens envien tota la informació sensorial que reben, els que ens avisen abans de caure al buit, els que ens relaxen tant en sentir-se lliures...

Eva Mª García Vargas. Mestra d’Ed. Infantil