La intel·ligència emocional està composta per cinc macrohabilitats:

1) Autoconeixement: "saber què és el que sento"

2) Acte regulació: "què faig amb el que sento. Controlar/ canalitzar allò que sento.

3) Acte motivació

4) Empatia: "saber què senten els altres"

5) Habilitats socials

És a dir:

- Aprendre a reconèixer les emocions en si mateixos i en els altres.

- Aprendre a reconèixer les respostes físiques i emocionals que tenim a cadascuna de les nostres emocions.

- Aprendre a expressar verbalment els nostres sentiments.

• Aprendre a calmar-se enfront de situacions aclaparadores.

• Aprendre a tractar als altres amb amabilitat i empatia.

Quan començar l’educació emocional?

Com ja he explicat abans, la base de l’educació emocional comença en el moment que el bebè és engendrat i en com s’ha sentit durant l’embaràs.

Quan neixen necessiten situacions tan naturals com: ser agafats en braços, ser mirats, interaccionar amb ell, ser acariciats, gaudir amb ell... sentir-se volgut, acceptat, respectat, cuidat, atès quan ho necessita.

Cap als 2 anys, gràcies al desenvolupament de la intel·ligència, el nen adquireix la funció simbòlica i una major capacitat del llenguatge. En aquest moment ja podem posar més l’accent en un treball més conscient per a ajudar-lo a desenvolupar la seva intel·ligència emocional. Podem començar amb l’”Educació emocional".

Recursos?

A més de les situacions del dia a dia per a posar nom a les emocions i ajudar-lo a prendre consciència, anteriorment descrites, existeixen molts materials didàctics a l’abast tant dels professionals com de les famílies.

Existeixen jocs específics per a reconèixer i posar nom als sentiments, com a contes.

Els contes tenen la màgia, a més, d’afavorir un vincle emocional amb els pares.

Són relats que mostren aspectes típics com l’autoconeixement, l’autocontrol, la motivació i l’empatia.

(Recordeu que tot conte pot servir per a aquesta mena de treball, ja que qualsevol història que els "emocioni" ja dóna peu a l’educació emocional)

Per a posar nom als sentiments:

Avui dia en el mercat hi ha infinitat de contes que posen nom a diferents emocions. També hi ha altres específics per a parlar sobre: la ràbia, la gelosia, la por, la tristesa, acompanyar el duel... I són fàcils de trobar.

Per a treballar l’autocontrol:

Tenir un petit espai reservat a casa perquè pugui anar a relaxar-se o a expressar les seves emocions.

Pot ser un petit racó amb un coixí i una capseta o panera (cistell) amb material per a relaxar-se com: una ploma per a bufar suaument o passar-la per la pell, un peluix que li relaxi, una bola per a respirar i agafar aire, una brotxa de maquillatge suau per a passar pel cos, una pilota de massatge, una "ampolla de la calma" per a respirar i calmar-se quan tota la purpurina arribi a baix (ampolla de plàstic transparent, plena d’aigua i purpurina), cançons tranquil·les per a poder escoltar, etc.

Llibres de *Mindfulness per a nens/as per a ser conscients de nosaltres mateixos i viure el moment present.

També és molt enriquidor el massatge infantil, per a prendre consciència del propi cos i ajudar a relaxar-lo, així com la màgia que acompanya al moment creant el vincle afectiu- emocional tan important.

El creixement emocional ens acompanya al llarg de tota la nostra vida, al llarg de les experiències "que se’ns vagin presentant", però una gran base per a tenir un adult "sa" a nivell emocional comença en l’edat més primerenca, en la infància.

Ajudem-los al fet que tinguin una bona base afectiu- emocional, al fet que es coneguin a si mateixos, al fet que reconeguin les seves pròpies emocions i les puguin expressar, compartir, demanar ajuda si la necessiten i, a més, donar-los eines perquè les puguin gestionar. Parlem amb els nostres fills, amb els nostres alumnes, amb els nens i nenes en general i deixem que s’expressin tal com són.

Donem-los l’oportunitat de viure amb les seves emocions, de sentir-les, d’expressar-les, de posar-los nom i de, a poc a poc, aprendre a gestionar-les. I no oblidem que els adults som els seus models, aprendran allò que observin...no el que els diguem.

Eva Mª García Vargas. Mestra d’Ed. Infantil