"Quan nosaltres regulem els nostres estats emocionals, estem també regulant els nostres nivells d’hormones i neurotransmisors" Sue Gerhardt.

Com a pares i com a professionals sabem d’aquesta importància, però la clau la tenim nosaltres, els adults.

L’entorn en el qual creix un bebè i les persones que amb ell es relacionen influeixen en com aquest pot anar construint el seu món emocional.I aquesta construcció comença des del moment en què gestem al nostre bebè, en com se sent durant l’embaràs i en com es va sentint i creixent una vegada arriba al món.

Per això és molt important prendre consciència.

Què podem fer per a ajudar-lo?

 Primer hem de començar per nosaltres mateixos com a adults.

Si l’adult sap manejar de manera positiva els seus sentiments, podrà relacionar-se de manera positiva amb el nen/a, reconèixer els sentiments d’aquest/a, les seves necessitats i ajudar-lo/a. Si l’adult no sap manejar les seves emocions difícilment podrà entendre, atendre, empatitzar, acompanyar i sostenir les dels altres, i molt menys les dels seus propis fills/as. Les emocions dels propis fills/as es fan molt més difícils de gestionar, ja que et remouen les teves pròpies a nivell inconscient i la connexió emocional és tan gran que "t’asseguis vibrar sense ordre".

Primer respira i recorda que tu ets l’adult, que només tu pots ajudar-lo a calmar-se, a sentir-se segur. Ell se sent immers i perdut en un món caòtic d’emocions que no sap com gestionar, que no sap si es quedaran aquí dins per sempre. Només necessita el teu amor, empatia, respecte, acompanyament, sustentació i, sobretot, la teva seguretat i serenitat adulta perquè flueixin i es calmin.

 Com acompanyar les emocions dels nens?

 Acollir amb tot el teu amor, deixar expressar, no jutjar i acompanyar. Permetre espai d’expressió (si necessita tirar-se al sòl, trencar papers, colpejar el sòl...), acollir corporalment (en braços, tocar o acariciar el cos: esquena, pit, cap, cama, maneta... el que es deixi).

 Per què és important no jutjar les emocions?

És molt important que com a adults no jutgem les seves emocions. Les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són, estan i apareixen. És molt important això perquè els nens/as les puguin expressar, sinó amb el temps aprenen a reprimir-les perquè l’adult no li castigui o per a agradar. A la llarga aquest comportament no és sa, ja que reprimirà les seves emocions i intentarà agradar a tothom, oblidant què és el que sent i què és allò que li fa sentir bé o ser feliç. Se sentirà desconnectat de si mateix.

Com ajudar els nens a conèixer i expressar les seves emocions?

L’important és que les puguin expressar lliurement i que l’adult l’ajudi a posar paraules a allò que sent perquè les vagi coneixent i pugui construir un vocabulari emocional. ("Et sents trist? Estàs enfadat? Sents gelosia? Veig que estàs molt content”...)

Si és necessari li oferirem trencar papers, o pintar en un paper si el necessita, escriure’l, buscarem ajudar-lo a canalitzar-lo per a finalment ajudar-lo a sentir-se millor, alleujat i tranquil.

Cada nen/a i cada adult trobarà la manera: ja sigui abraçats, ajudant a respirar tranquils/as, passejant, etc.

 L’educació emocional

Amb aquesta manera de fer anirem treballant l’EDUCACIÓ EMOCIONAL: "la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar adequadament les relacions", que més tard els portarà a tenir una bona INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, que és la capacitat d’entendre i controlar les nostres pròpies emocions i les emocions de les altres persones.

Eva Mª García Vargas. Mestra d’Ed. Infantil