És prioritari tenir sempre present la forma de transmissió del SARS-COV2 (el virus que causa la malaltia coneguda com COVID-19). Aquesta transmissió es produeix a través de microgotetes de saliva expulsades durant la conversa – sobretot, en veu molt alta – i, fonamentalment, durant la tos i els esternuts. D’aquesta manera, es projecten petites gotetes de saliva i/o secrecions nasals a una distància no superior al metre i mig de distància, d’aquí la distància de seguretat establerta en 2 metres. Aquestes projeccions “transporten” els virus sobre el nostre rostre, poden ser aspirats directament amb els moviments respiratoris o dipositar-se en la pell de la cara o introduir-se a través dels ulls. Aquestes gotetes infectades amb virus també poden quedar dipositades en superfícies com ara taules, telèfons, teclats d’ordinador, ratolins, inclosa la roba, romanent infectants un temps que varia segons la superfície de què es tracti i d’altres factors com la temperatura i grau d’humitat. D’aquesta manera, en tocar una superfície contaminada, o la nostra pròpia cara, estem portant els virus a les mans, i quan ens toquem la cara, la qual cosa fem molt sovint al llarg del dia, ens l’introduïm en l’organisme i comença la infecció.

També és possible la infecció a través de situacions que generen aerosols (turbines odontològiques, moment de la intubació endotraqueal en anestèsia general, etc). Els aerosols romanen “surant“ en l’aire un temps relativament prolongat, formant un “núvol” invisible que pot ser infectant. De l’anterior, sorgeixen les mesures imprescindibles que hem de seguir per a evitar que el SARS COV2 penetri en el nostre organisme i ens infecti: ús de màscares de diferent tipus (quirúrgiques o amb filtres de partícules -FP2, FP3-, segons l’activitat d’exposició), la rentada freqüent i adequada de mans amb aigua i sabó, l’ús de guants, pantalles protectores, bates o neteja freqüent de superfícies susceptibles d’estar contaminades.

Segons les dades conegudes actualment, el virus no està present en secrecions vaginals, líquid amniòtic, orina i llet materna. La propagació a través de femta contaminada podria ser possible, però aquesta via és molt menys important.

La gestació produeix una sèrie de canvis en el sistema immunològic i en el funcionament d’òrgans i sistemes, la qual cosa inicialment confereix una major tendència a complicacions en infeccions respiratòries víriques. No obstant això, les embarassades no semblen tenir una major susceptibilitat de contreure la infecció, ni per a presentar complicacions greus. També cal tenir en compte la presència d’altres estats patològics previs en la gestant, que puguin agreujar el quadre de la infecció viral, per exemple hipertensió arterial, preeclàmpsia, diabetis mellitus prèvia, malalties cardiopulmonars, insuficiència renal, pacients immunodeprimides (trasplantades, infecció per VIH, tractament prolongat amb corticoides).

La informació actual no suggereix un major risc d’avortament. En cas de contreure la infecció durant el tercer trimestre s’ha descrit una lleugera tendència al part prematur. La gran majoria de gestants té una malaltia lleu, similar a un procés gripal, però aproximadament un 20% evoluciona a formes severes, amb infecció respiratòria greu, alteracions cardíaques, de la coagulació, etc.

Hi ha transmissió matern-fetal?

Respecte a la transmissió matern fetal, no existeix evidència clara que sigui possible, i si n’hi hagués, seria infreqüent. Per això és molt poc probable que es produeixin defectes congènits. 

El contagi pot ocórrer en qualsevol moment de l’embaràs, per la qual cosa seguirà el seu curs clínic. La majoria serà lleu, per la qual cosa ha de fer-se un seguiment ambulatori, amb visites telefòniques freqüents per a valorar l’evolució i, en cas de sorgir criteris d’empitjorament, es procedirà al seu ingrés valorant uns criteris de gravetat establerts. També pot ocórrer la necessitat d’ingrés per causa pròpia de l’embaràs (amenaça de part prematur, preeclàmpsia, trencament de membranes, etc).

Una vegada superat el quadre clínic de la infecció, sense mediar altres causes d’ingrés, es continuarà la gestació de manera ambulatòria, seguint uns controls establerts en els protocols corresponents. En cas d’infecció en el tercer trimestre, no existeix indicació de finalitzar l’embaràs per causa del coronavirus, tret que l’estat clínic greu de la pacient així ho aconselli. La via d’elecció serà la vaginal, podent beneficiar-se de l’analgèsia epidural.

Per a evitar la infecció del nounat, és necessari l’aïllament de contacte i gotes d’aquest. Pot estar ingressat en la mateixa habitació (amb màscara la mare) i a 2 metres de distància. Seguint les recomanacions de la majoria de societats científiques, inclosa l’Organització Mundial de la Salut, si l’estat matern i neonatal ho permeten, es promourà la lactància materna – inclòs el període de risc infecciós -, amb estrictes mesures d’aïllament (ús de màscara quirúrgica, rentada correcta de mans abans i després del contacte amb el nounat, neteja de la pell a nivell mamari i de les superfícies que hagin estat en contacte).

Una alternativa vàlida pot ser l’extracció de llet amb extractor propi amb estrictes mesures d’higiene. La llet materna és administrada al nounat per un familiar no considerat contacte.
En el cas d’infecció postpart amb lactància establerta, es permet continuar alletant, però sempre aplicant les estrictes mesures preventives de transmissió respiratòria.

Dr. Gustavo Legaz Isaía

Especialista en Ginecologia i Obstetrícia