Centre per a la dona i l’infant

Consulta els nostres artícles i vídeos

Mostrant un article
15 de Maig de 2020

Covid-19 i embaràs: recomanacions

Aquestes recomanacions estan basades en la informació disponible fins al 6 de maig de 2020 sobre estudis de COVID-19 i gestació, i en les guies CDC, RCOG, ANZICSi ISIDOG; aquesta informació pot variar amb les troballes de nous estudis en aquesta població en les pròximes setmanes o mesos.

Covid-19 i embaràs: recomanacions

1. Introducció
El terme COVID-19 s’utilitza per a parlar de la malaltia que desencadena el coronavirus. El virus s’ha anomenat SARS-CoV-2 per a diferenciar-lo d’uns altres coronavirus de la família que han provocat epidèmies en anys anteriors.

2. Tenen major susceptibilitat les gestants per a infectar-se?
Encara que la gestant no està inmuno-deprimida en sentit estricte, els canvis de l’embaràs poden induir un estat de susceptibilitat augmentat a certs patògens intracel•lulars, especialment als virus. Per això, es considera a qualsevol gestant en risc, s’ha de protegir evitant desenvolupar activitat laboral que pugui exposar-la al contagi (considerar baixa laboral si no és possible tele-treballar); es recomanen mesures preventives estrictes: higiene de mans, usar desinfectants amb > 60% etanol i prendre mesures de distància social estricta quan interactuen amb altres persones.

3. Tenen les gestants major risc de desenvolupar una malaltia més severa, una vegada s’han infectat per COVID-19?
Encara que les dades dels quals disposem són limitats, en general, s’observa una menor morbiditat i mortalitat per a gestants amb COVID-19 que gestants durant l’epidèmia SARS. La malaltia sembla ser lleu i similar a la dona no gestant, generalment presentant simptomatologia gripal (febre, fatiga i miàlgia), tos i ocasionalment dispnea. L’evidència actual assenyala que les gestants amb COVID-19 tenen similars taxes de malaltia severa susceptible de vigilància intensiva que la població general.

4. Quins són els riscos per a l’embaràs?
No hi ha informació sobre el major risc d’avortament en gestants amb COVID-19 en primer trimestre.
No obstant això, hi ha tres complicacions descrites en segon i tercer trimestre associades a la COVID-19: part preterme, trencament prematur de membranes (RPM) preterme i distress fetal intrauterí. Aquestes complicacions semblen estar associades a la hipoxèmia materna (casos més severs), així com a la febre, que podria explicar la RPM preterme i el part preterme. La majoria d’aquests parts preterminis no són espontanis, es tracta de casos amb indicació mèdica de finalitzar gestació (yatrògens), a conseqüència de l’estat matern. Encara que no hi ha dades en l’actualitat sobre el creixement intrauterí fetal, sembla que podria alentir-se el creixement fetal després de la infecció per COVID-19, després de setmanes d’evolució. No hi ha encara dades, ja que els casos més severs amb hipoxèmia materna no van més enllà de 1-2 setmanes des del diagnòstic. Aquells casos lleus que continuïn la gestació fins al terme requeriran seguiment ecogràfic mensual (setmana 24, 28,32 i 36) per a monitorar creixement fetal.

5. Risc fetal: Pot ocórrer transmissió vertical?
Encara que hi ha informació limitada, i alguns estudis han aportat informació contraposada, amb la informació disponible fins ara, no existeix evidència de transmissió vertical en segon i tercer trimestre. No existeixen dades de teratogènia o complicacions en primer trimestre associats a la COVID-19. Aquestes dades s’han relacionat amb el fet que les cèl•lules d’espai d’intercanvi matern-fetal són menys susceptibles a la COVID-19, ja que l’expressió del receptor ACE2 (angiotensina-cverting enzyme 2 receptor), necessari per a la integració viral intracel•lular del SARs-*CoV-2, sembla més feble en aquesta zona d’intercanvi matern-fetal. Això podria explicar l’absència de transmissió matern-fetal a través de la placenta.

6. Tipus de part i risc de transmissió perinatal: és segur el part vaginal?
Les dades actuals suggereixen que no hi ha un increment en el risc de transmissió vertical perinatal. La majoria dels casos en els quals es va indicar la cesària es va deure a l’estat matern severament deteriorat. Per tant, si la situació materna és estable, com en la majoria dels casos lleus i moderats de COVID-19 i el control de benestar fetal està assegurat, el part vaginal és d’elecció.


7. Riscos neonatals: poden infectar-se els nounats de COVID-19? és segura la lactància materna?
La transmissió postnatal de pares o altres cuidadors al nounat és possible, i hi ha casos descrits, el més precoç a les 30 h de vida. Per tant, es recomanen estrictes mesures d’higiene, incloent màscares, rentat de mans i distància física (tanta com sigui possible).
Amb la informació de la qual es disposa actualment, es recomana la lactància materna amb aquestes mesures d’aïllament aeri descrites prèviament, ja que els avantatges d’aquesta són superiors al possible risc d’infecció neonatal.
No es recomana la separació del nounat de la mare, només en els casos en els quals la situació materna o neonatal sigui/n severa/s i requereixi/n trasllat a Unitat de Vigilància intensiva, es plantejarà aquesta mesura; en la resta dels casos, es mantindrà a la família en la mateixa habitació.

8. Quins han de ser els controls gestacionals recomanats durant aquest període de pandèmia COVID-19?
Durant aquesta pandèmia, les visites rutinàries obstètriques han de ser reduïdes al mínim possible, amb la finalitat de minimitzar el risc d’exposició tant a les gestants com als professionals de la salut (distància física i social). Més encara en gestants amb co-morbiditat associada com poden ser pacients diabètiques, cardiòpates, etc…

La proposta de control gestacional és la següent:
• Visita setmana 11-14, coincidint amb ecografia fetal i analítica del primer trimestre (evitar O’Sullivan en els casos indicats, realitzar glucèmia plasmàtica i HbA1C).
• Visita setmana 20-22, coincidint amb ecografia morfològica del segon trimestre.
• Visita setmana 24-28, coincidint amb analítica del segon trimestre (evitar O’Sullivan, realitzar glucèmia plasmàtica i HbA1C).
• Visita setmana 34-36, coincidint amb ecografia de creixement fetal, cultiu vaginal-rectal per a prevenció de sèpsia per estreptococ en el nounat, així com realització d’analítica de tercer trimestre per al part.
• Seguiment del benestar fetal, fins al part, cada 1-2 setmanes, en funció de la disponibilitat de cada centre.

Dra. Maria M. Goya Canino

Especialista en Obstetrícia i Ginecologia (Medicina Materno-Fetal)

Professora Associada Universitat Autònoma de Barcelona