Les vacunes han estat i són l’estratègia principal per combatre la pandèmia per SARS-CoV-2, i són altament efectives per prevenir complicacions severes i mort per COVID19 produïda per les diferents variants de coronavirus.

Cada vegada hi ha més evidència sobre la seguretat de les vacunes contra la COVID-19 durant l’embaràs. Als Estats Units, més de 100.000 dones embarassades ja s’han vacunat amb vacunes d’ARN missatger (ARNm) (Pfizer o Moderna) i no s’han identificat problemes de seguretat ni en la mare ni en el nadó.

Les vacunes d’ARNm no contenen el virus viu del coronavirus i no poden infectar la dona embarassada ni el fetus.

Les vacunes, com qualsevol altre fàrmac, poden tenir efectes adversos. En persones embarassades, els que s’han observat més freqüentment són similars als de la població general: dolor en el punt d’injecció, cansament, mal de cap, dolor a les articulacions, febre i calfreds, i són de poca durada.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els organismes competents d’Europa, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà revisen contínuament les dades sobre seguretat de les vacunes contra la COVID-19 i, especialment, també en persones embarassades i que alleten un nadó.

En aquest sentit, doncs, totes les societats científiques i professionals, tant locals com internacionals, recomanen que les persones embarassades es vacunin contra la COVID-19 en qualsevol moment de l’embaràs i fan la mateixa recomanació per les persones en període de lactància.

Tot i que una conversa amb un metge pot ser útil, no ha de ser un requisit previ a la vacunació, ja que això pot provocar barreres d’accés innecessàries.

De manera similar a les persones no embarassades, la vacunació de les embarassades amb una vacuna COVID-19 es pot produir en qualsevol entorn autoritzat per administrar aquestes vacunes. Això inclou qualsevol entorn clínic i llocs de vacunació comunitaris o altres llocs de vacunació massiva.

Les proves d’embaràs no són requisits previs a la recepció de cap vacuna COVID-19 aprovada.

Les afirmacions que relacionen les vacunes COVID-19 amb la infertilitat no tenen fonament i no tenen proves científiques que les avalin. Es recomana la vacunació per a totes les persones que puguin considerar un futur embaràs.

Les vacunes COVID-19 es poden administrar simultàniament amb altres vacunes, inclòs el període entre 7 i 14 dies posteriors a la recepció d’una altra vacuna. Això també val per vacunes que s’administren habitualment durant l’embaràs, com ara la grip i el Tdap.

Les vacunes han estat i són l’estratègia essencial per combatre la pandèmia COVID-19. No obstant això, s’ha vist que perden capacitat de prevenció de contagis, és a dir, d’induir la síntesi d’anticossos amb activitat neutralitzant capaç de reduir l’infectivitat davant dels subllinatges més contagiosos i amb més capacitat d’invasió a l’hoste, tant de la variant delta (provinent de l’Índia) com de la variant beta (provinent de Sud-àfrica), que està menys estesa en el nostre medi, però que és més resistent a les vacunes.

Les persones prèviament infectades amb la variant beta poden ser més susceptibles a la reinfecció per la variant delta, però, com diem, l’efectivitat davant la progressió de complicacions severes i mort per COVID19 continua essent bona. La variant delta ha provocat un augment de les hospitalitzacions al Regne Unit, donat que es tracta de pacients més joves i, en general menys vacunats, entre les quals també es troben les persones embarassades. Les vacunes disponibles -sobretot Astra Zeneca i Pfizer-, continuen essent altament efectives per protegir de l’hospitalització a UCI i/o mort.

El missatge que hem d’extreure dels recents estudis epidemiològics i clínics que ens van proporcionant coneixement de forma contínua, i a la llum de l’aparició de les noves variants del coronavirus, és que la principal estratègia per protegir-nos - i protegir a les persones del nostre entorn-, és vacunar-nos sense deixar de tenir presents les mesures de prevenció i protecció bàsiques, com són les distàncies, l’ús de mascareta, la desinfecció de mans i el control d’infectats mitjançant l’ús massiu de testos d’antígens, sobretot en context de fluència massiva de persones, tant en espais oberts com, bàsicament, en espais tancats. 

Dra. Raquel Ferrer Oliveras. Obstetra a Hospital Quirónsalud Barcelona