Segons Albert Einstein: "Els jocs són la forma més elevada de la recerca". Per la qual cosa és important que també sigui una joguina que estimuli el pensament creatiu, obert quant a possibilitats perquè cada nen/a ho explori a la seva manera. I que aquesta mateixa joguina li permeti nous descobriments amb el pas del temps.

El que habitualment s’entén al mercat per joguines, moltes vegades provoquen accions limitades, són atractius a la vista, però pobres en el joc. Em refereixo a joguines a les quals prems un botó i funcionen soles, parlen, et demanen el que has de fer, joguines amb una sola finalitat... Com menys coses faci la joguina més actiu serà el joc, i més engegarà la creativitat i fantasia del nen.

També s’abusa molt de l’ús del plàstic, la qual cosa treu a la joguina riquesa sensorial. A més, la riquesa d’un material natural, com la fusta, la llana, la tela, el metall o la ceràmica ens connecta, indirectament, amb la naturalesa. O amb les mans creadores d’algun artesà/a.

Segons Piaget, el nen durant els dos primers anys es troba en una etapa sensorio- motora: necessitat de moviment i desenvolupament dels seus sentits.

Dels 4 als 10 mesos s’interessen pel món que els envolta. Aprenen a agafar, agitar i copejar objectes. Passen del volteig, reptat i gateig a assegut.
Desitgen objectes que puguin veure bé, agafar, xuclar, agitar, copejar l’un amb l’altre, passar d’una mà a l’altra, fer olor, fer-ho rodar, obrir i tancar, emplenar amb un altre material i buidar-ho.

Són adequats:
- Mossegadors de diferents textures i fàcil adherència.
- Anelles de fusta (a les que es poden afegir cintes).
- Pilotes de diferents textures: amb espai per agafar amb els dits i més endavant perseguir-les.
- "La panera dels tresors" per excel·lència, per tota la seva versatilitat; rica en objectes i textures, en la qual pot descobrir una i altra vegada i combinar objectes no estructurats (mirar al Bloc de la pàgina web de Llevadonas l’article específic que parla sobre aquesta).
- Rodari (per perseguir-los).
- "Ampolles sensorials".
- Una catifa àmplia per jugar a terra.
- Sòl encoixinat (tipus puzles grans) per permetre lliure exploració i moviments.
- Cilindre inflable per descobrir les seves possibilitats de moviment corporal.
- "Pintures comestibles": xocolata desfeta, farina + aigua + colorant alimentari, iogurt + colorant alimentari, formatge d’untar + colorant alimentari, mitja llimona tallada per la meitat + safrà, pintar amb maduixes madures ...
- Pintura de dits
- "Safates sensorials", en safates de fusta. Afegir: arròs, farina, pedretes, pinyes, sal, sorra, menjar per a ocells, palla, bròquil sencer, coliflor ... per deixar investigar amb els peus i mans més endavant.
 - Instruments musicals: cascavells, triangle, tambor, caixa xinesa, maraca, castanyola, platerets.

Dels 11 mesos als dos anys intenten descobrir les variacions d’un objecte: com roda, com cau per un pla inclinat, com desapareix i torna a aparèixer, etc.
Els seus moviments són cada vegada més precisos i la seva motricitat fina es va perfeccionant.
Un cop adquireixen la marxa gaudeixen caminant, movent-se, descobrint les possibilitats del seu cos.
A aquesta edat dóna la sensació que no "juguen a res" ja que necessiten explorar l’espai, pujar, baixar, ajupir-se, donar voltes sobre si mateixos ...

Són adequats:
- "Joc heurístic": joc d’exploració i descobriment de material variat com la panera dels tresors, que seria el següent nivell de la panera. Però aquest cop en diferents recipients per acabar recollint i classificant cada material.
- Ninots d’arrossegament.
- Construccions.
- Apilables/torre.
- Instruments de percussió: xilòfon, tambor, platerets... per millorar la coordinació oculomanual.
- Jocs per colpejar amb martell.
- Correpassadissos (per exercitar les seves cames, control corporal i conèixer el seu cos).
- Pilotes de diferents materials.
- Puzles de botó (per millorar la motricitat fina i agafar amb els dits índex i polze).
- "Caixetes de permanència" (Material Montesori).
- "Safates / caixes sensorials"
- "Pintures comestibles" i de dit (ja es poden introduir pinzells gruixuts i curts)
 Pintar sempre sobre grans superfícies (ja que els seus moviments són encara amplis i poc precisos). Es recomana pintar sobre paper d’embalar o DIN 3. Amb mans, peus, dits...
- Cistells per transportar.
- Caixes per poder entrar / sortir, ficar objectes, arrossegar...
- Hamaca / balancí
- Contes d’imatges senzilles de diferents materials.

Dels 2 als 3 anys comencen a adquirir major control de les mans, sobretot en la perfecció de la "pinça" (ús de l’índex i polze per agafar els objectes).
Apareix la funció simbòlica i l’ús del llenguatge.
El joc simbòlic permet que un mateix objecte pugui tenir diferents funcions. Com menys precís sigui la joguina més espai donarà a la imaginació. (Per exemple, un cotxe "neutre" es pot convertir en una ambulància o un cotxe de bombers).

Són adequats:
- "Caixes sensorials" per omplir i buidar recipients petits, juntament amb culleres de fusta i metall de diferents mides, cullerots de fusta, embuts, coladors, flameres de metall, petits cassons, tubs de wc, etc.
- Construccions de diferents materials: de fusta, dels quals es reflecteixen a terra, arc de Sant Martí, galledes, de tronquets ...
- Bicicleta sense pedals.
- Joguines de buf (per afavorir la parla): flauta, trompeta, harmònica, pomperos, molinets ...
- Pasta de fer pa, pasta de sal, fang.
- Pintures diverses
- Pinzells
- Pissarra i guixos, que alhora serveix com a cavallet per enganxar paper a sobre.
- Ceres toves
- Adhesius
- Puzles de botó
- Contes diversos
- Pilotes
- Hamaques
- Instruments musicals
- Cistells i carretó per transportar objectes.
- Nines "amb aspecte de bebè".

Malgrat aquest llistat, no convé oblidar que les millors joguines moltes vegades es troben en la mateixa naturalesa o a casa: pedres, pals, pinyes, aigua, terra, diferents recipients, caixes de cartró, tubs de rotllo de paper, teles, cordes, pinces de la roba, etc.
Objectes per a "fer" sense una finalitat concreta amb què el nen aconseguirà crear allò que necessiti en aquell moment.

Però LA MILLOR JOGUINA SOM NOSALTRES, amb els nostres jocs, les nostres pessigolles, les nostres carícies, les nostres rialles, les nostres cançons... mai una joguina ens podrà substituir.

I EL MILLOR REGAL que li podem fer a un nen és passar temps de qualitat amb ell: mirar-lo als ulls, escoltar-lo, parlar-li sobre el que estem fent, sobre el que ell fa, el que sent, el que sentim, observar-lo, acompanyar-lo de passeig al seu ritme (no sempre al de l’adult). Ara pujo en aquesta barana, ara sota ... Veig un full, l’agafo, la miro, te la ensenyo, què és això?

Proporcionar-espais amplis en els quals es pugui moure i expressar-se en llibertat i al seu ritme, a l’aire lliure si és possible i en plena natura.

Eva Mª García Vargas. Mestra d’Ed. Infantil

Bibliografia:
- "Educar l’infant a l’escola bressol" d’Elinor Goldschmied. Publicacions de Rosa Sensat. Temes d’infància. Educar de 0 a 6 anys.
- "Material sensorial (0-3 años)" Manipulación y experimentación de Berta Vila y Cristina Cardo. Ed. Graó
- "Desarrollo y estimulación del niño de 0 a 3 años" de Rosa Maria Iglesias, Rafael Sanz y Marisol Just. Ed. Salvat