Aquest estudi es va iniciar el 1982 i compta amb el seguiment d’un llarg nombre de participants, gairebé 3500 nounats des del naixement fins als 30 anys. Els resultats mostren com la lactància materna sostinguda durant 12 mesos o més té un impacte a llarg termini incrementant el coeficient intel•lectual (3.76 punts en test d’intel•ligència), els anys d’escolarització (augment de gairebé un any) i el sou als 30 anys (20% per sobre del sou mitjà en Pelotas, Brasil) quan es compara amb una lactància materna de durada inferior a un mes [2].

La relació entre lactància materna i desenvolupament intel•lectual a curt termini ha estat establerta al llarg dels anys. Entre alguns, un treball publicat en 1992 en la mateixa revista científica va mostrar l’impacte positiu de la llet materna sobre el coeficient intel•lectual de nens de 7-8 anys. Aquest estudi presenta l’efecte de la llet materna per si mateixa, dissociada del procés de lactància a causa de la peculiaritat del grup d’estudi: 300 bebès prematurs als quals se’ls administrava llet materna o fórmula. Els nens que van ser alimentats amb llet materna van obtenir una puntuació més elevada en el test d’intel•ligència respecte als que van ser alimentats amb fórmula [3]. L’estudi realitzat a Brasil va una mica més enllà i revela els beneficis de la lactància materna perllongada en adults. A més, no solament valora els seus beneficis a nivell cognitiu sinó també té en compte l’impacte final en la vida de l’individu qui, a part de tenir un major coeficient intel•lectual, estudia més anys i té millor sou en edat adulta. L’estudi també revela que l’efecte de la lactància materna perllongada sobre el coeficient intel•lectual és el causant de l’increment de sou.

Els estudis realitzats fins al moment sobre aquest tema han estat criticats per no tenir en compte factors soci-econòmics que podrien influir tant en la durada de la lactància com en el desenvolupament intel•lectual de l’individu. Els autors d’aquest treball han tingut en compte 10 variables socials i biològiques que podrien tenir alguna incidència en els resultats, com el nivell educatiu de les mares, sou de la família en començar l’estudi, el tipus de part, l’edat de la mare o el pes del bebè, entre uns altres. La correcció de les dades obtingudes per aquestes variables dóna robustesa a l’estudi i reafirma que els resultats observats són deguts als efectes la lactància materna perllongada i no a altres factors.

Què tindrà la llet materna que ens fa més intel•ligents? Fora de l’objectiu de l’estudi, els autors especulen que el mecanisme mitjançant el qual la lactància aconsegueix aquests efectes podria ser l’alt contingut en àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga que conté la llet materna, ja que són essencials per al desenvolupament del cervell.

Els responsables de l’estudi ressalten que el fet d’haver trobat una associació entre lactància materna perllongada, de dotze mesos o més de durada, i coeficient intel•lectual indica que la quantitat de llet ingerida és important. Els autors creuen que aquests resultats tindran impacte a nivell de salut pública i els agradaria que el seu treball servís per promoure la lactància materna, no només pels seus beneficis durant els primers mesos de vida, sinó també per l’impacte a llarg termini en l’individu i la societat quan es perllonga.

Què ens aconsella l’Organització Mundial de la Salut (OMS)? L’OMS ens diu que la lactància materna és la forma ideal d’aportar als petits els nutrients que necessiten per a un creixement i desenvolupament saludables i recomana la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida [4]. Als sis mesos recomana introduir aliments sòlids, com a purés de fruites i verdures, a manera de complement de la lactància materna durant dos anys o més.

Raquel Fucho

Biòloga i Doctora en Biomedicina

Referències bibliogràfiques[1]K. MS, C. B, H. ED, and et al, “Promotion of breastfeeding intervention trial (probit): A randomized trial in the republic of belarus,” JAMA, vol. 285, no. 4, pp. 413–420, 2001.

[2]C. G. Victora, B. L. Horta, C. L. de Mola, L. Quevedo, R. T. Pinheiro, D. P. Gigante, H. Gonçalves, and F. C. Barros, “Association between breastfeeding and intelligence, educational attainment, and income at 30 years of age: a prospective birth cohort study from Brazil,” Lancet Glob. Heal., vol. 3, no. 4, pp. e199–e205, 2015.

[3]a Lucas, R. Morley, T. J. Cole, G. Lister, and C. Leeson-Payne, “Breast milk and subsequent intelligence quotient in children born preterm.,” Lancet, vol. 339, no. 8788, pp. 261–264, 1992.

[4]M. S. Kramer and R. Kakuma, “The optimal duration of exclusive breastfeeding: a systematic review,” Geneva, Switzerland, 2001.