Centre per a la dona i l’infant

Consulta els nostres artícles i vídeos

🔎
Mostrant un article
🔄
21 de Gener de 2015

Osteopatia, recuperar el moviment harmònic del cos

L’Osteopatia es defineix com la ciència i l’art de tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, les quals provoquen trastorns i pertorben l’estat de salut de l’organisme.

Osteopatia, recuperar el moviment harmònic del cos

La salut s’expressa en els nostres cossos mitjançant el moviment harmònic de totes les seves parts, per la qual cosa l’objectiu de la Osteopatia és sempre restablir el moviment on no ho hi hagi. L’osteòpata contempla al pacient com la unitat entre la ment, el cos i l’esperit. Una visió parcial d’aquest, ens allunya de l’holisme del cos i les influències múltiples entre les tres parts.
L’Osteopatia és una teràpia manual, complementària a la medicina alopàtica, en el camí comú cap a la cerca de la salut i la qualitat de vida de l’individu.
Com afirmava el fundador de l’Osteopatia, el Dr. A. T. Still (1828-1917), la salut i el correcte funcionament de l’individu depenen de la integritat global del cos. El cos és doncs una unitat Indivisible en la qual l’Estructura governa sobre la Funció, depenent la una de l’altra. És el moviment el que permet als líquids que banyen els teixits i les cèl•lules la seva renovació i, al seu torn, la mobilitat dels òrgans, fàscies i estructures esquelètiques les que permeten el funcionament normal del moviment.
A manera d’exemple, si tenim tensió muscular en el diafragma abdominal a causa de la seva unió amb l’estómac i l’aparell digestiu alt, així com al plexe celíac (o solar), podem patir, entre altres símptomes, de males digestions.
Si tenim tensió muscular i meníngea a la zona occipital a causa d’una fuetada cervical, es pot veure afectat el nervi vague (nervi que innerva tot l’aparell digestiu) i provocar els mateixos símptomes digestius.
Una falta de mobilitat en l’úter, a causa de tensió en els seus lligaments, pot provocar, probablement, dolor menstrual o dolor lumbo-sacre.
L’Osteopatia també considera que la “artèria és suprema”, és a dir, que un cos té salut només si les cèl•lules reben tot el que necessiten per funcionar, generar-se i eliminar les toxines. Això significa que tots els líquids de l’organisme que transporten nutrients i substàncies de deixalla, han de circular lliurement: sang, limfa etc. Per tant, es tracten sempre els segments vertebrals que tenen a veure amb la resposta vasomotora de les artèries que van a la zona afectada.
Finalment, una altra de les bases d’aquesta medicina és el vitalisme, és a dir, la profunda convicció que solament el propi cos troba el camí cap a la seva curació. L’osteòpata té el paper de facilitador, d’obrir el camí a la força sanadora més genuïna, que és la del propi organisme.
S’utilitzen per al tractament Tècniques suaus i segures, adaptades a cada pacient i a les seves necessitats, tenint-se sempre en compte l’edat, el sexe, la tipologia i l’estat de salut del mateix. Els osteòpates treballen amb tots els teixits i fluids corporals, encara que sovint utilitzin el sistema múscul-esquelètic per arribar a teixits menys accessibles.
De l’Osteopatia se solen diferenciar tres branques: l’estructural, que posa especial atenció a les estructures més sòlides tals com a l’os, el múscul, l’articulació; la visceral, que s’interessa pels òrgans i vísceres; i la cranial, que pretén retornar la mobilitat normal als ossos del crani, columna, sacre principalment, a les meninges i als fluids.
No obstant això, l’Osteopatia és potencialment més efectiva veient-la com un tractament unitari, doncs encara que es divideix en tres branques, funciona com un tot.


Maria Roma, fisioterapeuta-osteópata
Gemma Ruiz, matrona-osteópata