Centre per a la dona i l’infant

Consulta els nostres artícles i vídeos

🔎
Mostrant un article
🔄
23 d'Abril de 2015

L’estimulació precoç (I part)

L’estimulació precoç es podria definir com un conjunt de mitjans, tècniques i activitats que ajuden a desenvolupar totes les potencialitats que té l’infant respectant sempre el seu ritme de desenvolupament.

L’estimulació precoç (I part)

Erròniament es pensa que només va dirigida a nens amb dificultats d’aprenentatge o retards de desenvolupament.

El desenvolupament infantil és un procés dinàmic i complex. Els tres primers anys de vida són cabdals per al desenvolupament del cervell i per consolidar els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.

Es configuren habilitats: emocionals, afectives, psicomotrius, cognitives, lingüístiques i d’autonomia, i totes elles van lligades entre si.

L’evolució correcta d’aquestes habilitats proporcionarà a l’infant una interacció equilibrada amb ell mateix i el món que l’envolta.

On es poden treballar? A casa és un bon lloc ja que el nen necessita un entorn emotiu, respectuós, tranquil, i una exploració del món basada en el seu ritme, necessitats i interessos. No tots els nens es desenvolupen al mateix ritme i de la mateixa manera.

Però sobretot necessiten, per obrir-se al món i aprendre, una bona base afectiva- emocional. Necessita sentir- se estimat, acceptat i respectat.

La seva primera necessitat bàsica és el contacte: ser tocat, acariciat, bressolat als braços, que li diguin quant l’estimen, que l’atenguin immediatament quan plora, perquè està manifestant una necessitat.

Necessita saber que estem a cada moment perquè pugui confiar en un futur en ell mateix i en el món que l’envolta. Així com tenir l’impuls natural i incansable d’aprendre.

L’estimulació precoç es pot donar al dia a dia en tot moment, però prenent consciència es pot aprofundir més.

Existeixen llibres que donen pautes específiques a cada edat i idees (“Desarrollo y estimulación del niño de 0 a 3 años” de Rosa Maria Iglesias, Rafael Sanz y Marisol Justo. Ed. Salvat), però jo parlaré i oferiré idees generals que es poden donar a casa o a l’aire lliure amb l’infant.

A la pràctica, es pot dir que l’estimulació precoç comença en el moment en que el nadó es va desenvolupant en el ventre de la mare, sentint sobretot l’amor amb que és acollit i, més endavant, a mesura que es van desenvolupant els sentits.

Cap a la setmana 22 aproximadament de gestació, segons el llibre“Material sensorial (0-3 años) manipulación y experimentación” de Berta Vila i Cristina Cardo, de l’Editorial Graó, el nadó respon al so, el ritme i la melodia. La mare li pot cantar i parlar, i en el moment que neixi se sentirà segur quan escolti les veus dels seus pares i es relaxarà amb les cançons que escoltava. D’aquesta manera la música en general el pot estimular.

És també en aquesta setmana de gestació que la pell és sensible al tacte, de manera que es relaxa quan és acariciat a la panxa.

En el moment de néixer el sentit del tacte és el que té el màxim desenvolupament, per això és tant important el contacte i l’estimulació amb carícies.

Les primeres tasques en el moment que neix han d’anar dirigides a reforçar el vincle amb els pares, sentir- se estimat, contacte, menjar, descans i higiene. Cada moment ha d’anar acompanyat de carícies, paraules dolces, veu suau i tranquil·la i acompanyament respectuós atenent les seves demandes.

Una bona tècnica d’estimulació en aquests primers mesos és el massatge infantil. Podeu trobar més informació sobre aquesta tècnica a “Masaje infantil. Guia práctica para el padre y la madre”, de Vimala Schneider, fundadora de la Associació Internacional de Massatge Infantil. Ed. Medici

Els bebès des de ben petits tenen la capacitat de posar-se objectes a la boca, ja que tenen moltes terminacions nervioses. Per a ells és una font de plaer i a la vegada reben informació del món que els envolta. És important deixar que es portin objectes a la boca i no és recomanable que portin tot el dia el xumet, ja que amb ell no poden descobrir ni expressar-se amb xisclets i sons guturals.

També és important estimular el tacte i sensacions dels peus, que de tant en tant vagin descalços (és important pel desenvolupament del peu que no portin sabates per afavorir el correcte creixement dels ossos i totes les possibilitats de moviment, fins i tot quan ja caminen).

  

Eva Mª García Vargas

Mestra d’Educació Infantil